Manifest de Sant Joan


Cada solstici d’estiu ens arriba des del Canigó, una de les muntanyes més representatives del Pirineu català, aquesta flama que s’escampa arreu dels Països Catalans com símbol de la pervivència de la cultura catalana  i que culmina amb l’encesa de les fogueres de Sant Joan.

La flama que il·lumina la nit més curta de l’any és avui també la llum que, en paraules de Lluís Llach, ens ha d’ajudar a enterrar la nit, a enterrar la por i ens ha de fer veure-hi clar perquè ja no tenim temps d’equivocar-nos.

Per primera vegada en tres-cents anys tenim l’oportunitat d’aconseguir la independència de Catalunya, de fer realitat el somni de tantes i tantes generacions. Només depèn de nosaltres. Durant segles els catalans hem intentat pactar, dialogar, negociar…. i sempre –sempre- hem topat contra el mur d’una Espanya castellana que considera que l’Estat només els pertany a ells. És l’hora de dir prou.

Quan ja tinguin clar (que de fet ja li tenen) que els partidaris de la independència som majoria, ens vindran amb tota mena romanços i de falses promeses per fer-nos-en desdir. Però ara ja sabem que és més utòpica una Espanya federal que no pas una Catalunya independent. Tindrem ben present aquella frase de Josep Pla segons la qual no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. I nosaltres els direm que som en uns altres temps, que la llibertat no ens fa por i que volem que la història vagi per nous camins.

Avui la independència és econòmicament viable, culturalment necessària, històricament justa i políticament imprescindible. Si som un poble, si som una nació hem de tenir un Estat. I això és el que pretenem: ser un nou Estat d’Europa.

En aquests moments decisius, cal que les nostres institucions sàpiguen que tenen tot un poble al darrere. Per això, des de l’Assemblea Nacional Catalana hem començat una campanya de recollida de signatures per demanar, als càrrecs electes catalans, que facin les passes necessàries per convocar una consulta vinculant sobre la independència. I en el cas que això no sigui possible que la proclamin com a molt tard l’Onze de Setembre de 2014.

La campanya s’empara en un dels drets fonamentals dels ciutadans, el dret de petició, mitjançant el qual ens podem adreçar als nostres representants polítics. Des d’Anglès per la Independència ens encarregarem de recollir el màxim de signatures possibles. Tots els que vam votar en la consulta del 28 de febrer de 2010, tots els que vam anar a la manifestació del passat Onze de Setembre, tots els que anhelem la llibertat del nostre país, hem de signar aquesta petició.

El demà ja truca a la porta i cal que hi siguem tots.

Fem nostres unes paraules de Manuel de Pedrolo escrites a la dècada dels setanta: Els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres, moriren com uns forasters a casa nostra. No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació.

 

Visca Catalunya lliure!ImagenImagen 

Lectura del Manifest d’Anglès per la Independència i del Manifest d’Òmnium Cultural amb motiu de l’arribada de la Flama del Canigó, ahir a la tarda a la Plaça de la Rutlla. 

(Anglès per la Independència / Agrupament Escolta Sant Miquel)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s