Documents


DECLARACIÓ

DE LA CONFERÈNCAI NACIONAL PER L’ESTAT PROPI


Les persones presents, plenament conscients de pertànyer a la nació catalana i plenament compromeses amb el present i el futur polític, econòmic, social, lingüístic i cultural d’aquesta nació, enes hem reunit en assemblea per deliberar sobre aquest present i aquest futur nacionals i com a resultat d’això:

Constatem

  1. Que, després de més de trenta anys, el model autonòmic espanyol demostra ser incapaç de respondre a les nostres expectatives d’autogovern. Aquest fracàs s’ha esdevingut, entre d’altres raons, perquè no ha estat un model fonamentat en el respecte a la realitat plurinacional i plurilingüística, i perquè ha creat estructures socials, culturals, administratives i econòmiques contràries al desenvolupament de la nació catalana, a tots els països on aquesta s’estén sota sobirania espanyola. Els greuges comparatius han anat creixent fins a fer evident el divorci entre els diferents models d’Estat proposats des de la nostra nació i els que es proposen des d’Espanya.
  2. Que, en concret, l’Estat no dóna suport als habitants de Catalunya i perjudica notòriament les seves possibilitats de mantenir i incrementar el nivell de vida i benestar social que la capacitat productiva i intel·lectual del país permetria, disminuint i limitant conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i social.
  3. Que aquesta situació, definitivament aclarida, des de l’òptica espanyola, per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 28 de juny de 2010, només porta, vista des de Catalunya, a dues sortides: la definitiva integració en un projecte de construcció d’una nació espanyola que, sota l’aparença de modernitat, manté els objectius unificadors i homogeneïtzadors castellans que sempre l’han caracteritzada o l’inici d’un procés d’independència que ens porti a la constitució d’un estat propi.
  4. Que dins la societat civil de Catalunya s’ha generat un ampli moviment de rebuig a l’actual procés de destrucció econòmica i de genocidi cultural i una creixent consciència de la necessitat de recuperar l’estat propi, la qual cosa s’ha manifestat en forma de declaracions, opinions, manifestacions massives, consultes sobre la independència a centenars de municipis, acords municipals de rebuig de la Constitució espanyola i altres actuacions.
  5. Que l’opinió pública de Catalunya es manifesta majoritàriament insatisfeta amb el grau d’autonomia i de capacitat de decisió de què gaudeixen els catalans, i així mateix hi ha molts valencians i balears insatisfets amb l’autonomia del país respectiu.
  6. Que el Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació (cal entendre, conjuntament amb els altres països catalans), i que no renuncia a l’exercici del dret d’autodeterminació.

Considerem

  1. Que la població de Catalunya està cansada i decebuda per les mancances en representació, participació i respecte dels drets individuals i col·lectius d’un marc institucional polític en retrocés que únicament crea desafecció envers la cosa pública i desacredita els valors democràtics.
  2. Que, malgrat això, la població de Catalunya ha mostrat reiteradament la seva maduresa democràtica, condició necessària per a qualsevol procés d’emancipació.
  3. Que ha arribat l’hora d’unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i així es multipliquin i esdevinguin majoritàries, per vies democràtiques, com a condició indispensable per exercir el dret d’autodeterminació.
  4. Que des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant.

És per tot això que

Acordem

Engegar el procés de creació, a Catalunya, d’una organització popular, unitària, plural i democràtica, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), regida pels principis següents:

  1. L’objecte de l’ANC és la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població de Catalunya per tal que es puguin aconseguir, de forma pacífica i democràtica, aquests objectius nacionals:
    1r. Recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social.
    2n. Accedir a la independència exercint el dret d’autodeterminació nacional reconegut i proclamat pels Pactes internacionals dels drets humans de les Nacions Unides del 1966 i pels altres instruments i la jurisprudència emesos d’aleshores ençà, en el mateix sentit, per les diferents instàncies internacionals i europees.
    3r. Formar una majoria al Parlament de Catalunya que encomani al Govern de la Generalitat la convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, i, si el poble català s’hi pronuncia favorablement, o bé si l’Estat espanyol no permetia el lliure exercici d’aquest dret, que proclami la independència nacional i constitueixi l’Estat català sobirà.
    4t. Tractar amb la Unió Europea, un cop s’hagi establert l’Estat català i se n’hagi aprovat la Constitució mitjançant referèndum, la permanència de Catalunya dins la Unió, amb el nou estatus de membre de ple dret i alhora gestionar el reconeixement de Catalunya per les Nacions Unides i per cadascun dels seus estats membres.
  2. L’ANC es defineix com un moviment basat en la democràcia de base i la unitat d’acció, i constituït per assemblees territorials i sectorials. La participació en qualsevol dels òrgans de l’ANC serà sempre a títol personal. Qualsevol organització podrà mostrar el seu suport a l’ANC manifestant explícitament que comparteix els punts d’aquesta declaració fundacional.
  3. L’ANC promourà les accions necessàries per a obtenir un suport social majoritari als objectius nacionals damunt definits. Ho farà sempre des de posicions pacífiques i democràtiques i actuarà en tot moment amb transparència i afavorint la màxima participació interna dels seus membres.
  4. Pel seu caràcter unitari i aglutinador, l’ANC no participarà, amb candidatura pròpia ni integrant-se en cap candidatura, en eleccions polítiques de qualsevol nivell.
  5. L’ANC treballarà per definir els principis d’organització d’un Estat que permeti aconseguir un futur més pròsper, just, democràtic i participatiu, d’acord amb les aspiracions del poble català.
  6. L’ANC treballarà especialment per la internacionalització del procés d’independència de Catalunya i vetllarà, de forma especial, per les relacions amb la resta de la Unió Europea.
  7. L’ANC es dissoldrà quan s’hauran aconseguit els objectius nacionals damunt definits.
  8. Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.

Així mateix,

Acordem

  1. Crear i nomenar un Secretariat de la Conferència, amb caràcter executiu, format per 30 persones participants en aquesta Conferència, al qual encomanem d’impulsar i coordinar la formació d’assemblees territorials i sectorials i totes les altres actuacions conduents a la constitució de l’ANC, en el termini màxim de vuit mesos, d’acord amb aquesta Declaració i amb el Full de Ruta aprovat.
  2. Crear i nomenar un Consell Permanent, format pel 5 per cent de les persones participants en aquesta Conferència, al qual encomanem de representar-la fins a la constitució de l’ANC, vetllant pel compliment d’aquesta Declaració i del Full de Ruta aprovat, arbitrant en eventuals conflictes entre assemblees o dins el Secretariat i, en general, assessorant el Secretariat i cooperant-hi quan aquest li ho requereixi.

Finalment,

Cridem

Tots els catalans i catalanes, siguin quins siguin l’origen i l’adscripció política o ideològica de cadascú, a incorporar-se al procés per a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, primer pas per a forjar una nació lliure, justa i avançada.

Barcelona, Palau de Congressos, 30 d’abril de 2011

————————————————————————————————————-

El tractament informatiu de l’independentisme als mitjans de comunicació catalans i espanyols.  Any 2011 Informe Media.cat  (autor Vicent Canet)

CONCLUSIONS

Tots els mitjans analitzats coincideixen a assenyalar que l’augment de l’opció independentista es produeix pel creixent malestar dels catalans generat a partir de la reforma de l’Estatut de Catalunya de 2006. L’independentisme es presenta més com a símptoma, com un malestar o com un clamor social, que com a opció política factible de forma immediata.

La diferència es manifesta en la interpretació de contra qui es produeix aquest malestar: els mitjans que, segons determina l’estudi, manifesten un posicionament favorable o ambigu cap a l’independentisme interpreten que el malestar és contra Espanya. Els mitjans més favorables consideren que és una mostra del fracàs de la via autonomista i l’inici d’un camí que pot dur cap a la independència. En canvi, els més ambigus se centren en la motivació econòmica del creixement independentista, sense ser ni entusiastes ni deslegitimadors de la mobilització i el creixement del secessionisme.

Els mitjans de comunicació més desfavorables consideren que el malestar té com a objectiu els polítics catalans. Per aquests mitjans és la mostra del malestar per la “frustració” produïda per la “ineficiència” de la classe política del nostre país, a la qual acusen d’irresponsable per haver generat una iŀlusió irreal: l’aprovació d’un Estatut “inconstitucional”.

Els mitjans catalans vinculen clarament el creixement de l’independentisme al pragmatisme econòmic i a la relació fiscal amb Espanya.

De fet, un nou pacte fiscal entre Catalunya i Espanya sumaria un 75% de catalans a favor segons el Baròmetre del CEO, fet més destacat pels mitjans més favorables o els neutres. Aquesta vinculació és unànime a tots els mitjans catalans i forma part del relat de tots ells. En les dades obtingudes de l’anàlisi fet en premsa escrita, hi ha 182 mencions a les motivacions econòmiques del creixement de l’independentisme, i només 55 a altres causes.

Els mitjans editats a Catalunya tenen un posicionament majoritàriament favorable a la modificació de la relació fiscal entre Catalunya i Espanya amb l’objectiu de reduir el “dèficit fiscal” i assolir, per tant, un major autogovern.

La majoria dels mitjans catalans rebutja el rupturisme, tot i que es constata que hi ha creixents simpaties socials per l’independentisme i la seua important mobilització. Per tant, s’interpreta el creixement de l’independentisme com un suport i una justificació per demanar majors quotes d’autogovern i d’autonomia fiscal. Per una altra banda, mitjans com ara El Punt, l’Ara o l’Avuidonen un suport clar a la modificació de la relació fiscal amb Espanya, tot i que la seua consecució és presentada com un pas més cap a la independència i que suma el suport dels independentistes.

Tot i el suport donat, de forma implícita, a la voluntat d’un major autogovern, El Periódico —però també mitjans editats a Madrid amb edició catalana (com ara El País o Público)— critiquen el Govern per “oportunisme” i per “instrumentalitzar” el creixement i la mobilització del secessionisme. Mitjans editats a Madrid, com ara La Razón, l’Abc, El Mundo o La Gacetatambé critiquen “oportunisme” o “instrumentalització” però, a diferència dels anteriors —que mostren elements positius i crítics— destaquen només que elements negatius fins al punt de desacreditar l’independentisme i posar en dubte el seu creixement real.

El creixement i mobilització de l’independentisme, que recullen tots els mitjans, és presentat pels mitjans catalans més com a símptoma de la indignació per la relació fiscal amb Espanya, que es considera injusta, que no com a voluntat immediata d’independència.

 

El creixement del suport social i mobilització de l’independentisme que reflecteixen les informacions no fa créixer el nombre de mitjans que mostren simpatia cap a aquesta opció ideològica, tot i que puguen valorar i reconèixer la seua mobilització i creixement.

Tot i els diferents indicadors que assenyalen que creix l’independentisme —fins i tot el CEO diu que és majoritari— això no implica, per als mitjans escrits més llegits a Catalunya (El Periódico i La Vanguardia), recolzar l’opció secessionista, sinó que s’aspira a un major autogovern i autonomia fiscal. El motiu argüit per eludir l’independentisme és que la separació d’Espanya representaria un risc de “fractura” social en el país, tot i el suport creixent que rep. Aquest argument també apareix associat a la posició del Govern de Catalunya que opta pel “pacte fiscal” per sumar àmplies majories. Un argument similar usa, fins i tot, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, en una entrevista apareguda el 9 de juliol a El Punt, per rebutjar el rupturisme en l’actual moment, ja que encara molts catalans se senten vinculats a Espanya.

Només mitjans com El Punt, l’Avui i l’Ara acullen posicionaments d’articulistes d’opinió clarament independentistes a les seues planes i, a més, presenten elements favorables al secessionisme en les seues informacions. Per exemple, les notícies sobre els resultats del Baròmetre del CEO d’aquests mitjans, assenyalen que el 42,9% dels catalans favorables a la independència suposaria, amb un 23% d’abstencions, un 60% de vots favorables emesos en cas d’un referèndum real. Se cita que és un resultat suficient que compta amb referents internacionals que el validen. Tot i això, també expliquen el creixement de l’independentisme a partir de motivacions econòmiques.

Els mitjans de premsa escrita que mostra els elements més favorables a l’independentisme són els que n’ofereixen una major cobertura amb diferència. El Punt, l’Avui i l’Ara, sumats, suposen més del 50% en premsa de la cobertura total dels fets analitzats.

TV3 acapara més del 47% de la cobertura de les televisions i, tot i que està entre el grup dels neutres. Alguns dels mitjans escrits més desfavorables fan més cobertura informativa que els que tenen una posició ambigua. D’altra banda, hi ha una considerable presència d’interpretació i d’opinió entre totes les informacions dels fets noticiables estudiats, sobretot en la premsa escrita, tal i com es reflecteix en l’apartat quantitatiu.

El Punt, l’Avui i l’Ara cobreixen els fets estudiats de forma intensa i centrant-se en els elements positius. Per exemple, els reportatges sobre el primer aniversari del 10-J es concentren, sobretot, a mitjans com El Punt, l’Avui i l’Ara, tot i que també n’hi ha a TV3 i El Periódico. TV3 és la televisió que cobreix de forma més exhaustiva les notícies vinculades a l’independentisme. També destaca l’àmplia cobertura de BTV, sobretot pel que es refereix a la consulta del 10-A a la capital catalana.

Respecte als mitjans inclosos dins del grup més desfavorable cap a l’independentisme (Antena 3, Abc, La Razón, El Mundo i La Gaceta) és remarcable que alguns ocupen llocs destacats en l’apartat quantitatiu. Antena 3 és la quarta televisió, de 12 analitzades, en temps dedicat als fets analitzats, i emet entre 4 i 9 vegades més que les seues equivalents estatals: La Sexta, TV2, Telecinco i Cuatro, tot i que la meitat que TV1. La Razón i El Mundo ocupen el 7è i 8è lloc, respectivament, en el rànquing de diaris per espai dedicat, sobre 20 mitjans analitzats. A més, dupliquen l’espai destinat per El País i estan per sobre de molts diaris comarcals catalans, tot i que se situen per sota de Público

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s